viernes, 3 de marzo de 2017

ANÀLISI FORMAL D'UNA ESCULTURA

Victòria de Samotràcia
DESCRIPCIÓ:
El vigor i el moviment del tors i les ales, amplificat per la bella corba de la proa que li fa de pedestal, així com la inclinació i el balanceig de la roba, inflada pel vent, que s’humanitza tot deixant entreveure la bellesa femenina sota els vels lleugers. La figura femenina de la Victòria amb ales, la deessa Nike dels grecs, es posa sobre la proa d’un vaixell, una nau imaginària que actua de pedestal de la figura femenina, el cos de la qual presenta una lleu torsió. L’estàtua va embolicada en un fi mantell que s’adhereix al cos i deixa veure la seva figura, amb les ales desplegades i en tensió. La textura és extraordinària, fins al punt que sembla que la roba que porta estigui molla. Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme d’una composició seductora.
Resultado de imagen de Victòria de Samotràcia
TÈCNICA:
Tècnica dels draps molls> consisteix a representar el cos humà a través de transparències, com quan està cobert de roba (en general una sola capa i en principi bastant ampla, com, per exemple, una túnica) mullada, que s'enganxa al cos però de tant en tant produeix plecs decoratius.
COMPOSICIÓ:
1: Eixos de simetria: L'obra presenta una composició oberta en la que predominen les línies diagonals i corbes que doten l’escultura d'un gran dinamisme el qual es veu reforçat per l'avançament de la cama dreta i el recargolament dels plecs de la vestimenta. Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme de la composició.
2: Moviment: El moviment impetuós de la Niké s'expressa en els draps que s'agiten i volen, i en les ales desplegades cap als costats i enrere. L'escultor ha volgut captar l'instant en què se situa sobre l'embarcació. La vestimenta lleugera, de “draps mullats”, adherits al cos, mig amaga les formes i les carrega de sensualitat i misteri, dotant el cos de la Niké d'una bellesa molt seductora.
3: Volum: Els volums de la figura i la vestimenta que la cobreixen sembla que s'adhereixin al cos, traslluint al mateix temps les sensuals formes d'una dona, una dona mítica que en comptes de braços posseeix ales, que aquí estan desplegades amb el plomatge inflat per la acció del vent.
4: La llum llisca sobre la superfície creant efectes de clarobscur.
5: Equilibri: Les línies eix de l'obra són les diagonals i corbes, que produeixen desequilibri.
TEMPS I RITME
Els documents escrits de l'època en què es va realitzar l'obra ens han revelat que l'escultura representava la commemoració d'una victòria naval. També se sap que la seva ubicació original estava a l'aire lliure, sobre un gran pedestal que posseïa la forma de la proa d'un vaixell, als peus del qual s'estenia un estany d'aigua, amb roques i cascades.
El dinamisme de la composició es completa amb les múltiples i delicades corbes del vestit.
TEXTURA I ACABAT:
La textura és extraordinària, fins al punt que sembla que la roba que porta estigui molla. Presenta un volum massís i compacte trencat pels dos apèndixs que formen les ales, els quals, juntament amb el recargolament de la vestimenta, donen a la figura sensació de lleugeresa.
 Resultado de imagen de Victòria de Samotràcia

Dorífor de Policlet
DESCRIPCIÓ
El Dorífor, en l'imaginari col·lectiu, és l'encarnació del cànon clàssic. L'escultura aplica per primera vegada el sistema de proporcions ideal per a un cos i els estudiosos del tema no es van posar d'acord sobre quina n'era la mesura base. Les primeres teories diuen que era la falangeta del dit petit i, gràcies a aquesta, es podia fer un càlcul de totes les altres mesures del cos. Però Policlet, en El cànon, va deixar establert que l'altura total de la figura hauria de ser el seu cap multiplicat per 7.
Resultado de imagen de Dorífor de Policlet
TÈCNICA
Utilitza una regla de proporcions en la qual el cos guarda un perfecte equilibru entre l’harmonia anatòmica, un lleuger moviment d’espatlles i maluc, i l’altura completa de l’estàtua.
COMPOSICIÓ
1: Eixos de simetria: Parteix d’un eix de simetria, propi de la figura humana, però trencat pel sistema del Contraposat, cosa que li dóna vida i moviment a l’estàtua, és a dir, la disposició harmònica entre els membres del cos.
2: Moviment: Ens trobem davant una forma estàtica, però que porta implícit un moviment contingut. El peu esquerre comença un moviment potencial, entès com a tensió immediata.
3: Volum:  Dorífor es una escultura externa i també oberta, ja que una de les seves extremitat aguanta una llança i sobresurt del context de l'estàtua.
4: Llum: La llum incideix d’una manera homogènia en tota la figura, ja que hi predominen les superfícies convexes, i per això no hi ha una accentuació del clarobscur. En definitiva, s’hi aprecien poques ombres i hi prevalen les superfícies arrodonides i de gran lluminositat.
5: Equilibri: La figura transmet equilibri, al que ajuden tots els elements de l'escultura. Començant per la seva postura. Tot el pes del jove descansa sobre la seva cama dreta, mentre que l'esquerra s'endarrereix una mica recolzant-se en els dits del peu.
TEMPS I RITME
En el seu temps es va convertir en un símbol de bellesa i proporció, basant-se en que l'ideal de l'home era que la seva alçada fora set vegades l'altura del cap. I així es van representar moltes de les escultures de la Grècia clàssica.
Té un ritme alternant; l’estàtua descarrega el seu pes sobre la cama dreta i aquesta suportat el pes de tot el cos. Tota la postura del cos depèn d’aquesta acció. Per contra, doblega la cama esquerra, en posició d’aixecar el peu en una tímida actitud d’iniciar el pas i d’avançar.
TEXTURA I ACABAT

Es una escultura classificada dempeus, de forma exempta, que permet ser contemplada des de totes les perspectives. El seu material és de marbre.
Resultado de imagen de Dorífor de Policlet

jueves, 16 de febrero de 2017

Anàlisi obra escultòrica



ANÀLISI OBRA ESCULTÒRICA:

ANÀLISI FORMAL

DESCRIPCIÓ GENERAL: Descrivim l’escultura de forma general destacant els elements que hi veiem.

TÈCNICA: Breu explicació de la tècnica que l’artista ha utilitzat per a realitzar l’escultura.

COMPOSICIÓ:

Eixos: frontalitat i simetria, contrapposto, diagonals o sinuoses... piramidals... etc.

Moviment: Tensió, elements que transmeten moviment (plecs, perfils...), moviment real.

Volum: Tancat o obert.

Llum: Interna (joc ombres), externa (natural o artificial)

Equilibri: Estable o inestable

TEMPS I RITME

Temporal o atemporal

Ritme de moviment, de repòs o equilibrat

TEXTURA I ACABAT



Aspra/suau, mat/brillant, dura/tova, llisa/rugosa, efecte inacabat/polit... etc.

escultura grega


ACTIVITAT 6 : ESCULTURA GREGA


Períodes de l’escultura grega
Identifica les 3 obres (Nom, autor, cronologia) i a quin període pertanyen.
A través de l’observació, identifica les característiques principals de cada un dels períodes a través de l’exemple d’aquestes escultures.
Busca dos escultures més de cada període.
Exercici de recreació: Recrea a través de fotografies una escultura de cada període, tenint cura que les característiques que en són més importants quedin clarament dibuixades en la recreació, i per tant siguii fàcil descriure els elements que conformen l’estil.

Característiques del període:
Avanç en direcció al naturalisme, progrés tècnic i cultural constant
Urbanisme irregular, adaptació al terreny
Primers temples: formació dels ordres dòric i jònic
Ceràmica. Del geometrisme a la figuració antropomòrfica
Gran importància de l'escultura: Kuroi i Korai
Encara es mantenen la frontalitat, simetria i forma cúbica
Mai es presenta una dona nua: es busquen els efectes plàstics del cos sota els vestits i els plecs.
El nu masculí com a propaganda dels jocs atlètics, del culte al cos.
No busquen la semblança: són retrats ideals


Nom: Koré del peplo

Autor: Anònim

Cronologia: 530 a.C.






Nom: Kouros de Anabyssos

Autor: Desconegut

Cronologia: 525 a.C.








Nom: La dama de Auxerre

Autor:

Cronologia: 630-600 a. C.






CLÀSSIC

El Doríforo

AUTOR: Policeto

CRONOLOGIA: 450 a.C

PERÍODE GREC CLÀSSIC





La Venus de Cnido

AUTOR: Praxíteles

CRONOLOGIA: aproximadament 360 a.C

PERÍODE GREC CLÀSSIC





Discobolo

AUTOR: Miron

CRONOLOGIA: 391 a.C

PERÍODE GREC CLÀSSIC






CARACTERISTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA GREGA
· Plasmar la bellesa ideal, cos masculí nu amb domini total de l’anatomia

· Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer sobre els canons (proporció matemàtica entre parts cos)

· Escultura equilibrada en l'expressió.

· Diferents punts de vista, s’abandona la frontalitat

· Té dinamisme

· Moviment (com per exemple el Discòbol de Miró)

· Flexibilitat als membres de l'anatomia.

· Alternança de músculs tensos amb d'altres relaxats.

· Contrapposto (cames).

· Eviten la simetria, a diferencia de l'Arcaic.

· Perd frontalitat.

· Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus.

· El material segueix sent el marbre o el bronze.

· Naturalisme, intent actituds naturals.

· Braços desenganxats del cos


VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA






AUTOR: Pitòcrit de Rodes

CRONOLOGIA: 190 abans de crist

PERÍODE: HEL·LENÍSTIC







AUTOR: Agesander, Atenodor de Rodes i Polidor de rodes

CRONOLOGIA: 27 d.c.

PERÍODE: Hel·lenístic




AUTOR : DESCONEGUT

CRONOLOGIA : S III A.C

PERÍODE : HEL·LENÍSTIC



CARACTERÍSTIQUES DEL PERÍODE:


La escultura representa un cànon de bellesa en aquella època
Músculs marcats i molta diferencia de la part superior a les cames marcada com una “v”
Més sensació de moviment
Una preocupació obsessiva pel destí i el seu caràcter imprevisible i canviant
Un sentit de la teatralitat de la vida


FOTOGRAFIES REALITAT

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA




LA DAMA DE AUXERRE


final.png



EL DORÍFORO





Partenó d'Atenes i Altar de Zeus



Partenó d’Atenes

CATALOGACIÓ

Nom: Partenó d’Atenes

Arquitectes: Ictinos, cal·lícrtes

Cronologia: Començament: 448 – 447 aC

Acabament: 438 aC

Estil: Grec clàssic

Sistema constructiu: Arquitravat

Materials: Marbre pentèlic i fusta

Dimensions: Alt: 10,5

Llarg: 67,5

Amplada: 30,95

Localització: Grècia

Tema: Es el monument més antic de l’Acròpolis d’Atenes – Grècia.


ANÀLISIS FORMAL

Descripció general: El Partenó és el temple més gran del conjunt. El nom és degut que era consagrat aAthena Parthenos, 'Atena verge', tal com de vegades s'invocava Atena perquè sempre va rebutjar el matrimoni i qualsevol unió sexual. La sevaestructura és la típica d'un temple grec, només que molt monumental. Elnaos, la cambra sagrada, és l'estança reservada a la divinitat, representada per la seva estàtua. El Partenó està dividit en tres naus per dues files de columnes i estava presidit per una enorme estàtua d'Athena Parthenos, feta de marfil i or. Al davant hi havia un vestíbul,prònaos, i al darrera, separat per una paret delnaosi obert a la façana posterior, l'opistòdomos, que guardava el tresor de la deesa i el de l'Estat. Tot al voltant del temple hi ha uns esglaons per pujar a la plataforma on està situat (estilòbat) i una renglera de columnes. El material de construcció és el marbre, que no es va deixar nu, sinó que, com tots els temples grecs, es pintava de colors variats i llampants.


Elements de suport i suportats:

· Elements de suport continu: El mur

· Elements de suport discontinu: Columnes dòriques

· Elements suportats: Entaulament compost d’arquitrau, fris i cornisa, i coberta inclinada de dues aigües i dos façanes amb fronts triangulars

Parts de l’edifici:


· Planta: Rectangular (com la d’un temple octàstil i perípter)

· Espai exterior:
Temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana). Perípter (tot envoltat de columnes) amb 17 columnes als laterals. Les columnes estan formades per: un àbac (quadrangular), per un esquí (en forma de con), per un collarí (motllura anular). El fust de les columnes està format per tambors superposats i amb estries d’aresta viva. A més, també està format per la cornisa, el tríglif, l’arquitrau, el mètopa i l’acroteri.

· Espai interior: La seva planta és rectangular. La cel·la està dividida en dues parts: La sala gran (nao) i l’Opistòdom (tresor) de 4 columnes jòniques. També hi trobem el Pòrtic oriental i el Pòrtic occidental, els dos són hexàstils. A més, també hi ha l’estàtua d’Atena.




Altar de Zeus Pèrgam

CATALOGACIÓ


Nom: Altar de Zeus Pèrgam

Arquitectes: Desconegut

Cronologia: 188 aC

Estil: Grec hel·lenístic

Sistema constructiu: Arquitravat

Materials: Marbre

Dimensions: Llarg: 34’29

Ample: 
36’44

Localització: Berlí

Tema: Es reconeguda com una de les set meravelles del món, és una obra esmentada en les fonts escrites antigues.


ANÀLISIS FORMAL

Descripció general: El rei Atàlida Èumenes II va feraixecar aquest monument a Pèrgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Consisteix en una monumental plataforma aixecada sobre un podi massís, envoltat d'una columnata jònica, a la qual s'accedeix des de l'oest per una ampla escalinata.Cal remarcar el protagonisme atorgat a l'escalinata, de dimensions monu­mentals en comparació amb la columnata.Va ser erigit sobre una terrassa de l'Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d'Atena, que es troba a un nivell inferior. A l'est hi ha un propileu, o gran escalinata. El primer que es veia en apropar-s'hi, era la part posterior de l' altar.A la façana principal, per la part oest, els murs laterals es projectaven endavant acollint entre les seves ales la immensa escalinata principal que donavaaccés al pati tancat de l'interior. L'altar de sacrificis hauria estat situat a l'interior d'aquest pati.L'accés, les ales i l'escalinata és tot el que ens resta del gran edifici. Només queda in situ, a Pèrgam, la base de l'altar per donar-nos testimoni de la seva existència.

Elements de suport i suportats:

· Elements de suport continu:
El gran podi massis format pels murs de càrrega i la gran escala

· Elements de suport discontinu:
Columnes jòniques

· Elements suportats: L’entaulament pla amb forma d’u

Parts de l’edifici:
· Planta: Rectangular (només es conserva la façana a través de la qual s’accedia a un pati interior)

· Espai exterior: Destaca el fris de les parets del podi, de 120m de llargada ja que envoltava tot el podi. El fris és un alt relleu amb una alçada de 2.5 metres, tot el podi fa uns 7 metres d’alçada, les figures sobre surten més de la meitat. En el fris les figures són molt expressives i es mostren retorçades, amb molts plecs a la roba i amb un ritme violent i convulsiu. Expressions facials torturades, estan en tensió, les vestidures estan desplegades en totes direccions.

· Espai interior: Edifici de planta rectangular de la qual només es conserva la façana a través de la qual s’accedia a un pati interior tancat on hi havia l’altar per fer sacrificis.





jueves, 19 de enero de 2017

CATALOGACIÓ

CATALOGACIÓ

Nom:

Arquitectes:

Cronologia:

Estil:

Sistema constructiu:

Materials:

Dimensions:

Localització:


Tema: 

martes, 17 de enero de 2017

Anàlisis formal

ANÀLISIS FORMAL


  1. Descripció: Dir el que es veu
    1. Estructura
    2. Forma
    3. Situació
  2. Elements de suport: Funció principal: conducció de forces.
    1. Suport cobertes:
      1. Pilars
      2. Columnes
      3. Murs
  3. Part de l’edicifi
    1. Planta: abaix
    2. Exterior: Elements de gora, impressió, materials, decoració…
    3. Interior: Decoració. Distrubució, llum, relació interior/exterior.
    4. Construcció amb l’entorn: Rodejat de cases, diferències del voltant…
  4. Característiques de l’estil
    1. Introducció estil
    2. Característiques generals del estil
    3. Característiques arquitectòniques del estil
    4. Aplicacions concretes de les caracterísiques.

L’ERECTÈON

BUSCA EL TEMPLE L’ERECTÈON I IDENTIFICA LA SEVA ESTRUCTURA: elements de suport i suportats, calcificant-ne la tipologia. Inclou aquesta informació en una breu redacció que descrigui com s’aguanta l’edifici i els elements que ho conformen, al costat de la imatge o imatges que creguis convenient per acompanyar l’explicació.


ESTRUCTURA: GREGA

SUPORT CONTINU
El mur és un suport continu que a més s’utilitza per tancar un espai. L’erectèon disposa d’un mur amb un aparell regular construït amb carreus (pedres tallades en forma regular).




SUPORT DISCONTINU

El pilar és un suport discontinu exempt amb base quadrangular o poligonal. Si s’adossa al mur és una pilastra. Lèrectèon té uns pilars en forma poligonal i no té cap pilastra.
Sabem que l’erectèon és d’ordre jònic ja que té les volutes que el caracteritza d’aquest ordre.
A continuació, veurem les columnes:
L’erectèon té una part de columnes que han adoptat la forma de persona, tal i com observem en la imatge de dalt.
A més:
Les columnes són un suport exempt de base circular i volumetria cilíndrica. La meitat d’una columna seccionada longitudinalment i adossada al mur rep un nom de mitja columna o adossada.
L’erectèon té unes columnes en forma d’espiral molt típiques de l’ordre jònic ja que també tenen una base i un capitell espiral.